dimecres, 4 d’abril de 2012

Article de Jaume Nonell publicat a Sardanaesportiva.cat el 1 abril de 2012

1 d'abril de 2012

Una nova (o no) Federació Sardanista de Catalunya


JAUME NONELL


Sabadell


“La Federació Sardanista de Catalunya és una entitat cultural fundada l'any 1990 pels representants d'una vintena d'entitats del moviment sardanista d'arreu del país. Neix per la necessitat de situar la sardana en el lloc que li correspon i amb la voluntat d'aglutinar i donar serveis a les entitats que en formin part, així com de fomentar i difondre el fet sardanista arreu.” Així es defineix la Federació Sardanista a la seva pròpia web. El seu primer president va ser Joan Vidal Gayolà. Era evident que el moviment sardanista necessitava una entitat que la representés en la seva globalitat i que vingués a suplir a l’Obra del Ballet Popular, entitat que es trobava ja en franca decadència. La creació de la Federació va crear moltes expectatives per al món sardanista davant les declaracions de principis dels seus estatuts on es diu que la Federació “pretén aglutinar totes les entitats, grups, colles, cobles, informadors i col·lectius diversos a fi de fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions”.

Set anys després, en el llibre esmentat abans, ja alertàvem que “l’objectiu bàsic i principal d’aglutinar tots els sectors del sardanisme encara no ha estat possible, segurament a causa de la tradicional fragmentació del sardanisme en diversos col·lectius que, per diverses causes: territorials, estratègiques, econòmiques o personals, han fet sempre molt difícil la seva integració en un organisme aglutinador”

Ara, 15 anys més tard, aquella cita continua essent totalment vàlida. La Federació va viure els seus millors moments arran de la celebració del Primer Congrés del Sardanisme al 1993, la presència de la sardana als Jocs Olímpics al 1992 i la celebració de L’Any de la Tenora al 2000, ja sota la presidència de Bartomeu Duran qui havia accedit al càrrec el 1999. A partir d’aquí, el seu impuls i realitzacions s’han anat estacant i esllanguint. La realització d’una única Guia d’Aplecs, el manteniment del butlletí Infosardana i la segona etapa de La Sardana de l’Any són els punts més remarcables, sempre dins un marc d’altres bones intencions i activitats però que no han assolit allò que diuen la declaració d’intencions dels seus estatuts.

En aquest 2012 hi ha hagut renovació de Junta i nou president. Les eleccions es van celebrar el passat 17 de març al Centre Municipal Cultural Popular de Sant Andreu a Barcelona i va ser escollida la candidatura única encapçalada per Joaquim Rucabado, conegut activista ja des de la seva època de dansaire de colla i col·laborador de Jordi Puerto en les seves tasques radiofòniques i en la primeres edicions de la primera etapa de La Sardana de l’Any (1972-1986) i actual regidor per CiU a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

En el document de presentació de la candidatura es diu que:

“El nostre propòsit és el de treballar

· creant noves estructures organitzatives on tothom s’hi senti representat i que donin, a la vegada, resposta a tots els sectors i territoris implicats;

· construint ponts de diàleg amb administracions i mitjans de comunicació, públics i privats, per a que la sardana recuperi el seu prestigi social;

· incidint en tots els agents culturals del país per a retornar a la sardana i a la música de cobla tots aquells valors artístics, lúdics i relacionals que, per unes causes o d’altres, s’han anat perdent pel camí.

· buscant solucions a les necessitats de tot tipus que es puguin presentar a les entitats federades.

· aixoplugant les iniciatives que aportin nous valors a la sardana per a afavorir-ne llur estudi i planificació.”

Propostes generalistes i ja reflectides, amb llenguatge renovat això sí, en els estatuts fundacionals. La incògnita que aquest document no desvela és a través de quines eines, accions i plans de treball s’arribarà a assolir aquests objectius.

La nova junta està formada per: President Joaquim Rucabado, vicepresident Xavier Tresserras, tresorer Enric Capdevila secretari Josep Amores vocals Rut Martínez Joan Aranda, Imma Pujol, Carles Santiago, Joan Casals, Victor Sallés, Quim Rutllant, Josep Maria Roset i vocals suplents Francesc Salas i Montserrat Gili amb David Jané Cap de Premsa, i el suport de Roser Casals.

Tal i com diu www.sardalleida.org :”La nova junta, amb esperit renovador, és el resultat d'una proposta que aglutina la majoria de veus i posicions diverses que hi havia dins el món sardanista, per, d'aquesta manera, treballar a partir d'un moviment unitari”. La majoria d’ells són posseïdors d’una llarga i prou ben coneguda i contrastada trajectòria al servei .de la sardana i que no dubten del seu “esperit renovador” tot i no essent, força d’ells , “noves i joves cares” com es diu, per exemple, a www.laclaudigital.cat. Cal remarcar que força noms, començant pel propi Rucabado, han vingut o estan encara al món de les colles sardanistes, destacant la presència de elements del Grup Maig: Capdevila, Joan i Roser Casals, Jané). També els comunicadors Rut Martínez (vinculada a l’ESMUC) i Quim Rutllant (Catalunya Ràdio i líder de l’empresa Amunt Produccions, dedicada a la producció musical i la representació de grups de música tradicional, sobretot en l’àmbit de l’experimentació i la neo-tradició) , amb passat o present encara a les colles a l’igual que Víctor Sallés (colla Roure) i de Carles Santiago, a més, compositor, músic i representant de la cobla Ciutat de Cornellà.

Feina segur que no els hi en faltarà. Veurem quines noves idees aporten i com s’arriben a plasmar. Tasca difícil, difícil sabent el molt que costa canviar hàbits i maneres de fer dins el món de la sardana. Una d’elles, i urgent, hauria de ser la renovació de la seva pàgina web amb un disseny i continguts que els anys li pesen. Tot i els esforços recents de ser present a Facebook (la immensa majoria de comentaris són per incitar a votar a La Sardana de l’Any) i Twitter, les més encertades eines de comunicació han vingut de particulars com Francesc Botet (http://www.avibotet.cat) o Albert Font-Tarrés a http://creuant.blogspot.com (ara inactiu i passat al Facebook) o recentment de Felip Vallejo a http://www.sardanaesportiva.blogspot.com.

Bartomeu Duran ha passat de la presidència de la Federació a la de la Obra del Ballet Popular, una entitat que, si al 1990 ja tenia poc contingut ara encara menys. Per exemple, enguany no s’ha anunciat, si és que n’hi ha, quina serà la Ciutat Pubilla del 2012 i si la Federació es planteja substituir-la per una altre tipus de celebració.

Caldrà veure quin model impulsa la Federació per vertebrar entitats com la mateixa OBP, o la UCS, les comissions d’aplecs, els informadors, i força d’altres que formen aquest microcosmos sardanista. Tot i la crisi, l’activitat sardanista segueix sent important però necessita, igual que quan es va fundar el 1990, adaptar-se als nous temps. Potser aquest sigui l’últim tren per agafar la via que porti a la sardana a tenir llarga vida.

 Jaume Nonell i Lluis Subirana. “La sardana, dansa d’avui”. Generalitat de Catalunya, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, 1997

JAUME NONELL JUNCOSA, va néixer a Sabadell (Vallès Occidental) el 9 de febrer de 1951.

Es llicenciat en Ciències Econòmiques i treballa, des del 1975, en una empresa informàtica com a cap de projecte, analista i analista-programador en àrees de gestió d’empresa.

En Jaume va començar a ballar a la colla Espigues Daurades (1969) i Roselles i Espigues (1969-1970) per passar a la Bell Punteig (1971-1975), sempre amb la que seria la seva esposa, Paquita Fontcuberta.

Entrenador del grup de colles de l’Agrupació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí, entre elles la Llavor del Montgrí, (1987-1995 i del 2002 fins ara)

Fundador de les colles infantils Estrep i Esquitx, de Sabadell Sardanista (1997-1998)

Entrenador de les colles veteranes Sabadell i Arraona (2008 fins ara)

Ha estat component de junta de Sabadell Sardanista (1978-79), fundador i primer president de la Comissió d’Aplecs de les Comarques Barcelonines (1980-81) i va ser el president de l’Agrupació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí (1999-2007)

Ha publicat, conjuntament amb Lluís Subirana el llibres: La sardana i les cobles juvenils (1986), Compàs (1988), Premi a l’Assaig sobre la Sardana de l’Obra del Ballet Popular (1989) La sardana, dansa d’avui, (1997), La sardana a Sabadell (1998), Els Fatxendes, primera cobla de sardanes a Sabadell (2003), premi a l’edició d’estudis sardanistes, de l’Obra del Ballet Popular (1999).

Es coautor,junt amb Jaume Ayats, Montserrat Cañellas, Gianni Ginesi i Joaquim Rabasseda, del llibre Córrer la sardana: balls, joves i conflictes (2006)

També ha escrit articles a les revistes :Revista Quadern de les Arts i les Lletres (1980-1983) Som (1980-1988), Unió (1992-1995) i la columna de sardanes del diari Avui, des de juny de 1995, junt amb Lluís Subirana, fins al febrer del 2002 i articles en altres publicacions, comentaris de discs de sardanes, butlletins d’aplecs, etcètera

Dins el món sardanista ha participat activament en activitats de tipus ben divers dels que cal destacar:

Assessor del vídeo Sardansa (Departament de Cultura, 1993) i del disc Us ho devia, de la Núria Feliu (1994)

Idea i coordinació general de Trencats i Seguits, mostra de l’evolució musical i coreogràfica de la sardana, presentada a Torroella de Montgrí (agost, 1994) i que va obtenir (1995) el Premi a la Difusió Històrica de l’Obra del Ballet Popular, Torroella 1900 , Tenora segle i mig, amb la cobla Marinada, Inaudit: Vicenç Bou (2010).

Autor del pròleg del llibre de Núria Medrano Agrupacions instrumentals a la Conca de Barberà (1936 – 1979) al 2010.

Va ser membre de la Comissió Assessora del Centre Cultural de can Quintana, a Torroella de Montgrí, participant en la redacció i seguiment del projecte museogràfic (1999-2001) i de l’equip que va treballar en un treball de recerca etnomusical a la zona de Torroella de Montgrí fet per a l’IPEC (Inventari Patrimoni Etnogràfic Catalunya) del Departament de Cultura de la Generalitat (2000-2003).

Presentador i comentarista de diversos concerts d’arreu del país.

Guió i direcció del concert Un tomb per la vida d’en Manel, dedicat a Manel Saderra Puigferrer (Banyoles, 2008)

Li va ser atorgat el Premi Rotllana 2003 de la Federació Sardanista Comarques de Lleida



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada