diumenge, 3 de desembre de 2017

La Colla Mare Nostrum de Barcelona, Campiona de Catalunya de Punts Lliur...



La Colla Mare Nostrum de Barcelona, es proclama Campiona de Catalunya de sardanes de Punts Lliures 2017 a la ciutat de Figueres (Girona). Sardana titulada SardaRock de Jeroni Velasco. Interpretada per la Cobla Contemporània.

Campionat de Catalunya de Punts Lliures celebrat a Figueres, 2017



Colles: Cabirols de Sabadell, Creixent de Canet de Mar i Estel de les Gavarres de Cassà de la Selva. Sardana Arenys de Munt de Ricard Viladesau


Campionat de Catalunya de Punts Lliures 2017 celebrat a Figueres (Girona)



Colles Mare Nostrum de Barcelona, Mirant al Cel de Sabadell i Xàldiga de Barcelona. Sardana: Tarragona Ciutat Pubilla, de Tomàs Gila i Membrado.


Final del Campionat de Catalunya de Punts Lliures

Colles Mare Nostrum de Barcelona, Galzeran de Rubí i Mans Amigues de Cassà de la Selva. Sardana: SardanRock de Jeroni Velasco.



Imatges de la Final de Punts Lliures celebrat a Figueres (Girona)














     Clica aquí per veure les imatges

dimarts, 28 de novembre de 2017

dimarts, 14 de novembre de 2017

La Sabadell s'acomiada de la Temporada 2017 a Balaguer

Ja fa uns dies que sembla que l'hivern ha arribat, hem passat gairebé d'anar en màniga curta a posar-nos l'abric per sortir al carrer, i per als que som de la zona temperada del prelitoral barceloní, aquest canvi tan brusc ens afecta negativament, de tota manera, el podem veure des d'un altre punt de vista, aquest canvi de temperatura ens servia perfectament per aclimatar-nos a la rigorosa meteorologia de Balaguer que acostuma a tenir en aquesta època de l'any.
Benvinguda a la Taca Verda

Així doncs, abillats amb la nostra millor indumentària hivernal, vam posar el nostre vehicle en direcció a Balaguer, el termòmetre del nostre cotxe ens deia que a l'exterior feia fred, encara que al cel no hi havia ni tan sols un núvol, això ens feia feliços, i un cop vam fer efectiu l'import del peatge de l'autopista a Martorell, encaràvem la nacional direcció Lleida, davant se'ns presentava el símbol més sagrat de Catalunya, la muntanya de Montserrat, un massís de peculiar morfologia, que ha passat de centre religiós a baluard de la identitat catalana.

La Mare de Déu de Montserrat,
va il·luminar la catalana
 terra a excepció de la Panadella
Però mira per on, arribant a la Panadella, el clima va donar la volta com un mitjó, allà vam fer una parada per proveir, i ens va arribar el desencís, el Sol havia desaparegut, i al cel gris l'acompanyava un vent fred i huracanat, en un moment donat vam poder veure com un Tumbleweed (matoll volant) tan típic de l'oest americà, s'acostava amenaçador cap a nosaltres, mentre omplíem el dipòsit, temorosos, miràvem al nostre voltant, per si sortia un pistoler despistat, del que si que estic segur, és que les baixes temperatures ens estaven paralitzant les idees.

Pensant en el fred que podria arribar a fer a Balaguer , no vaig tenir més remei que fer una pregària a la Moreneta, -Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel, il·lumineu la catalana terra, i ja posats, que no se'm tallin els llavis, que se m'ha acabat la crema de cacau- i dit i fet, un cop passat Tàrrega, va sortir un Sol que va il·luminar, ara sí, la catalana terra, i es que, la Moreneta no falla mai.

I per fi arribem al nostre destí, la plaça del Mercadal, estava esplèndida, engalanada amb llaços grocs, aquells que es posen, per recordar als éssers estimats quan estan absents, i que ara s'han fet habituals a Catalunya per demanar la llibertat d els presos polítics, però sobre aquest tema ja comentaré alguna cosa més endavant, ara sense més preàmbul, anem al concurs.

Alfredo Di Stéfano
Galop de sortida, avui no hi ha nervis, només toca gaudir, i per descomptat donar ànims a les colles a les que d'una manera o altra tenim vincles, ja siguin d'amistat, familiar, fins i tot d'un un temps no massa llunyà, dansaire, entre aquestes anelles estan, la Xiroia, Mirant al cel,  Mare Nostrum i Violetes del Bosc, entre d'altres, per tant el resultat que obtingués la Sabadell, no era massa important. Realment, l'interès de la nostra participació a Balaguer, se centrava en el debut de la Maria, ara sí, per fi, l’ex-violetes, podia fer el seu debut amb la Taca Verda,  una gran dansaire, que les lesions no l'han permès debutar fins al concurs de Balaguer.

Coycutus, un Déu maligne
En les sardanes de lluïment, els de la Sabadell no vam tenir sort, vam cometre el mateix error de Terrassa, el mateix que ens va privar d'aconseguir el nostre cinquè campionat, això ha de ser obra d'algun Déu maligne que no ens estima gaire. Com que no tot són desgràcies, a part del gran debut de la Maria, tenim al JM. Martínez com a protagonista, ell va ser l'encarregat de resoldre la revessa, l’última de la temporada, felicitats al nostre equip de revessaires.

Com a anècdota, comentar que hi va haver un principi de baptisme pel magnífic debut de la Maria, que per allò de les baixes temperatures, es va fer amb el contingut d'un tap d'una ampolla d'aigua, lluny queden aquells batejos, autènticament bestials protagonitzats pels nostres estimadíssims ex-dansaires germans Rifer, Déu meu com els enyoro.

Ara toca comentar el resultat del campionat gran, aquesta vegada ha estat la Colla Violetes del Bosc la qual s'ha portat el gat a l'aigua, per alegria de la Pilar mare de la Cristina, dansaire de la Violetes, i com no de les ex, la Maria i la Isabel, que aquest cop es va quedar a Sabadell, però que de ben segur, que en saber la notícia, es posaria boja de contenta, ja la veig donant salts d’alegria per tota la casa, com si no hi hagués un demà.

Pilar i Cristina, mare i filla,
celebrant el Campionat de la Violetes
I als nostres ex-Mare i ex- Xaloc, dir-los que, segur que en un futur n’hi haurà més campionats, ja ho va dir Alfredo Di Stéfano -La sort va per barris-
Per acabar comentar, que al final del concurs i abans de ballar la sardana de germanor, es va fer lectura d'un manifest de la Confederació sardanista, exigint la llibertat dels presos polítics, també un cop acabada la de germanor, la Cobla Meravella va interpretar la Santa Espina, sardana que es tocarà al final de totes les ballades i concursos fins que quedin alliberats els membres del govern català i també el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez.

I ja amb això acabem la temporada 2017, no s'han assolit tots els objectius que ens havíem marcat, però vista les grans dificultats a què ens hem enfrontat en forma bàsicament de lesions, podem estar molt satisfets, un campionat Territorial i un subcampionat de Catalunya a Veterans. Si ens fixem exclusivament en el que han opinat els membres del jurat que ens han fiscalitzat durant tot el Campionat de Catalunya, veurem que som la colla que millor ha ballat, que ara mateix seriem campions, si no fos, per un error fatal, que ens ha costat caríssim. Si que m'agradaria dir que em sento orgullós de pertànyer a la Colla Sabadell, és un autèntic privilegi formar part d'aquest grup, estic convençut que la propera temporada aconseguirem grans fites. 

Visca la Colla Sabadell.

Per cert, no se m'han tallat els llavis, i ja tinc crema de cacau.

Fins a la propera temporada.






Manuel Muñoz.


diumenge, 12 de novembre de 2017

Balaguer posa punt i final a la temporada 2017 per a la Colla Sabadell

La millor notícia d'avui, el debut de la Maria

La Pilar amb la seva filla, la Cristina, Campiona de Catalunya Gran 2017, amb la Colla Violetes del Bosc

Colla Violetes del Bosc, Campiona de Catalunya Gran, 2017

La segona millor notícia, revessa resolta correctament

Imatges del Concurs de Balaguer




diumenge, 5 de novembre de 2017

Després de la tempesta ve la calma

La Colla Sabadell a Girona
Després de la tempesta ve la calma, no se m'acut res més adequat per definir aquesta fase final de campionat, tres setmanes intensíssimes de competició, amb un trist desenllaç. Ara toca aixecar-se i continuar amb la mateixa il·lusió de sempre, moltes ganes de ballar sardanes i fer-ho bé, com no pot ser d'una altra manera. Però encara no hem acabat la temporada, ens queda un concurs que ens porta al capdavant molt bons records, i no és altre que Balaguer, allà a la plaça del Mercadal els de la Taca Verda vam aconseguir el nostre quart campionat consecutiu, un dia molt feliç per a tots on evocarem l'alegria que ens va produir l'obtenció d'un títol, que sens dubte va resultar ser el més dur d'aconseguir.
La Colla Mare Nostrum a Barcelona

La visita de la Colla Sabadell a Balaguer d'aquest any, només té com a objectiu passar-ho bé ballant sardanes i gaudir una interessantíssima final de campionat Gran, que arriba a Balaguer amb el clàssic i tradicional frec a frec entre les colles Mare Nostrum i Violetes del Bosc dues entitats que no paren de fer història.

La Colla Violetes del Bosc a Barcelona
A la plaça del Mercadal de la capital de la Noguera també tindrem la final del Campionat de Catalunya B, aquesta final està molt més clara, la Colla Roques Blaves arriba amb molt avantatge sobre la seva perseguidora Aires Gironins, per tant el desenllaç de la Final B dels Veterans està molt més clar que la final de la categoria absoluta. Ens veiem a Balaguer.

El concurs començarà a mig dia, la música anirà a càrrec de la Cobla Meravella.


Manuel Muñoz 


dimecres, 1 de novembre de 2017

No ha pogut ser

Colla Sabadell
La Taca Verda ho ha intentat. Buscava el cinquè títol, però enguany la Claror de Goges ha estat superior, per mitjans propis i errors nostres. Abans de res, moltes felicitats als nostres adversaris i amics de Banyoles. Seguirem lluitant l’any vinent, si el temps i l’autoritat ho permeten.

La ciutat de Girona ha estat el final del campionat de veterans. En plenes festes de Sant Narcís, a la plaça tot estava preparat pel 77è concurs amb un sol lluent, presidits per la resta d’un dels baluards on Girona es defensà dels francesos a principis del segle XIX (potser no hagués calgut, o sí). Els de la Sabadell teníem moltes il·lusions. Estàvem esperançats amb el cinquè campionat i celebrar, així, el cinquantè aniversari de la fundació de la colla. Però no ha pogut ser.
Colla Claror de Goges

Tots hem fet el que millor sabem fer. Amb entrenaments específics, Però no sempre surt bé. L’any passat a Balaguer ho vam fer, i això que era molt difícil. Enguany, no obstant, ho teníem encara millor que l’any anterior, per no ho hem fet prou bé segons el criteri sempre acurat dels jurats, per més que a la segona sardana ens ha anat d’un pèl.

La cosa no ha començat del tot bé. Hi havia un mal auguri a l’ambient. La revessa no ha estat resolta correctament. Però venia la sardana de lluïment, Pluja d’estels. L’havíem assajat prou. Potser no l’hem acabat d’entendre bé i no ens ha sortit tal i com esperàvem. Encara així teníem la segona oportunitat. Amb un primer en una de les dues sardanes seríem campions. Somni ens ha sortit molt millor. Però els jurats han considerat que no prou.
Claror de Goges, nous Campions



Les llàgrimes de desil·lusió han aparegut en les nostres cares. Un campió és qui sap felicitar el guanyador en les derrotes i així ho hem fet. L’alegria de la Claror de Goges contrastava amb la nostra tristor. Ens hem emplaçat a seguir treballant. Per això, 40 persones ens hem aplegat a dinar junts. En la derrota i en el triomf sempre estarem plegats. Som una colla. Enguany, però, no ha pogut ser. Seguim.

Jordi Oliveres


Classificació del concurs de Girona


La Sabadell paga molt car l'error de Terrassa, i serveix en safata de plata el Campionat a la Claror de Goges

La Taca Verda interpretant "Somni" de Manel Saderra i Puigferrer

La Pilar i el Manuel recollint el segon premi

La Sabadell ho tornarà a intentar el proper any

Imatges del Concurs de Girona




diumenge, 22 d’octubre de 2017

Un últim esforç

Els nostres revessaires
tornen a estar en ratxa
Els de la Taca Verda ens fa falta un últim esforç, que el farem, per repetir el campionat de Catalunya. A Banyoles, a la medieval plaça porticada, ens jugàvem molt. Després de Terrassa, havíem de ballar molt bé per mantenir-nos al capdavant. Els nostres adversaris també s’han esmerçat aquests dies i, a més, la Claror de Goges ballava a casa, la qual cosa sempre et fa rendir una mica més.

A la Sardana de Germanor va sonar
El llac per joguina,
dedicada a la Montse Trilles
Però nosaltres no defallim. Vam començar molt bé resolent la revessa i escoltant com la cobla Ciutat de Girona tocava amb un compàs ràpid, la qual cosa no ens afavoria massa. La primera de lluïment, La reina del Guinardó va ser ballada amb entusiasme, però vistos els resultats no prou bé. És una sardana molt balladora i amb canvis de ritme, que els vam fer bé, però. La segona sarda, Cantem i ballem, ens va sortir millor, segons el parer del jurat.

A Girona necessitem repetir
el resultat de Banyoles
Volíem conèixer els resultats i estàvem nerviosos, però vam assistir, abans, a una exhibició de les colles gironines de galops de fantasia executats per la quitxalla amb un gran entusiasme. Abans de la germanor, manifest per la llibertat dels Jordis i amb gran sorpresa per nosaltres la cobla ens va tocar El llac per Joguina, dedicada a la nostra dansaire Montse Trilles.

La Taca fidel a la seva cita amb Girona,
aquesta vegada anirà la Sabadell
Les classificacions no s’han fet esperar: un segon i un primer. Seguim al capdavant del campionat, a només un punt de la Claror. Caldrà posar-hi tot a Girona l’1 de novembre. De ben segur que ho farem. Depèn de nosaltres fer-ho com sabem fer-ho i ho tenim una mica millor que l’any passat a Balaguer. Per nosaltres de ben segur que no quedarà fer un últim esforç. Volem repetir el campionat, si els adversitats no ens ho impedeixen. Ànims i fins Girona!



Jordi Oliveres

Classificació del Concurs de Banyoles, Campionat de Catalunya Veterans


Imatges d'un segon lloc que sap a glòria

Galop de sortida

Simplement magnífic

La Laura i l'Emilià recollint el segon premi

Imatges del concurs de Banyoles



        Clica aquí per veure les imatges


diumenge, 15 d’octubre de 2017

Depèn de nosaltres

Una altra revessa al sac
Sí, sí, sí. La Taca verda hem començat amb bon peu. Podria haver estat molt millor. Clar que sí. Però errors nostres no ens fan estar feliços del tot. Terrassa ha estat la primera de les tres etapes. Tot ens ho juguem en quinze dies i cal posar-hi tot, fer un darrer esforç. I el fem i el seguirem fent. Volem tornar a ser campions i tots fem i farem l’impossible. Malgrat alguna baixa mèdica de darrera hora, que esperem que aviat es recuperi, vam anar a la plaça Nova, un espai recuperat per la ciutadania d’una de les fàbriques tèxtils de Terrassa (el vapor gran), a ballar sardanes i a fer-ho el millor que en sabem.
Un exemple a seguir, TV de Terrassa i
Catalunya Ràdio
van fer el seguiment del concurs

El galop d’entrada ens ha donat bones vibracions i tot seguit hem anat per ballar Dolç capvespre. Una bona interpretació ens ha fet ser optimistes. Després ja veurem els resultats quan el jurat ens digui com ho ha vist. La llarguíssima revessa s’ha resolt correctament i tots hem creuat els dits per anar cap a la segona sardana de lluïment, Tot esperant el Rull. Hem ballat bé, però hem errat en un repartiment, la qual cosa ens ha fet baixar un lloc en la classificació. Al final, un primer i un segon. Felicitar, clar estar, a la resta de colles.
Tot i que el Lluís no es va presentar a la
foto de família,
la tecnologia va solucionar el problema

No defallim, però. Seguim fent el treball necessari i tot el grup és una pinya. Ara cal recuperar to físic durant la setmana, creuar els dits perquè no hi hagi lesionats (tenim una plaga bíblica) i preparar-nos per diumenge vinent a Banyoles. Si ballem bé, ho podrem aconseguir. Tot depèn de nosaltres. Estem animats per fer-ho. Ànims!!!


Jordi Oliveres


El concurs de Banyoles tindrà lloc a la Plaça Major, a dos quarts de dotze, la música anirà a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona.


Classificació del Campionat de Catalunya Veterans


A Terrassa la Taca Verda es postula entre els favorits per aconseguir el seu cinquè campionat

Un Galop d'entrada llarg com un Sant Pau va posar a prova l'estat de forma de les colles veteranes

Per la cara que posen a els dansaires, es nota que s'ho estan passant bé

La Dolors i el Joan Pujol recollint el primer premi.

Malgrat tot, excel·lent ballada de la Sabadell a Terrassa

Clica aquí per veure les imatges


dilluns, 9 d’octubre de 2017

La segona part del Campionat de Catalunya per els Veterans, s'inicia a Terrassa el proper diumenge.

La plaça Nova tornarà a ser
escenari del Campionat Veterà
Doncs bé, per fi, ja tenim aquí la segona i definitiva part del Campionat de Catalunya per a les colles veteranes. Ja ni ens recordem de quan va finalitzar la Fase de Classificació, el seu record es perd en la nit dels temps. Però el cas, és que ja ha arribat, i ens hem de felicitar, perquè, aquesta temporada, de la manera que s'ha confeccionat el calendari, les colles ens hem de jugar el campionat, com aquell que diu en tan sols tres setmanes, el trasllat del concurs de Cornellà l'1 d'octubre al 30 de setembre, té tota la culpa, (No pas dels organitzadors del concurs, ni de la UCS) esperem que tot hagi estat a fi de bé.
Cardea, la Deessa de la Salut,
vetllarà pels de la Taca Verda la
resta del campionat. Així sigui.

Però els de la Sabadell, tenim remei per a tot, per això ens hem encomanat a la Deessa de la Salut, Cardea, ella ens protegirà de les maleïdes lesions i malalties diverses que tants problemes ens produeixen, gairebé sempre en els moments més importants de la temporada.

Que Cardea, Deessa Romana de la Salut, els llindars, les frontisses i poms de les portes, ens protegeixi de tots els mals i que ens obri la porta del campionat amb una victòria, i que la tanqui un cop haguem aconseguit el triomf final, que així sigui.

El concurs tindrà lloc a la plaça Nova de Terrassa, a dos quarts de dotze, del proper diumenge quinze d'octubre, la música anirà a càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell.

Manuel Muñoz.

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Comunicat

Després dels fets esdevinguts aquest cap de setmana, no ens hem sentit prou forts per escriure la crònica del concurs de Cornellà de Llobregat.


Aprofitem també, per donar ànims a tots aquells que per voler exercir el dret bàsic de tot ciutadà, és a dir, votar, han estat agredits per les forces d'ordre públic de l'estat espanyol.

diumenge, 1 d’octubre de 2017

divendres, 29 de setembre de 2017

Lamentem comunicar la mort de la Maria Puig Mas, mare del nostre amic Robert Renedo, des d’aquí volem donar el nostre més sentit condol a tota la família.

dilluns, 25 de setembre de 2017

Un dia per somiar

Un dia per somiar

Un any mes, els de la Taca, ens disposàvem a omplir Barcelona de verd. Verd esperança envers els dies convulsos que ens esperen fins el proper diumenge, dia clau per la nostra societat.

El matí es llevava radiant, SI radiant, i fèiem cap al magnífic concurs de La Mercè, el que hauria de ser un referent per la resta de concursos del PAIS.
Com es habitual a la colla, el dia començava amb una mala notícia, i es que la Maria que havia de debutar en aquest concurs, no es veia en condicions de fer-ho, per unes molèsties al turmell. Tot i aquest contratemps, la plantilla que presentàvem al Pla de la Catedral era de nou parelles.

La maquinària revessaire
ha tornat a funcionar
Tot a punt, i amb la logística INDEPENDENTISTA en marxa, començava el galop, com sempre a les onze en punt. Voldria destacar l'entusiasme de les colles que van fer palès en tot moment el seu parer davant el PROCÈS, omplint la plaça d'estelades i pancartes de DEMOCRÀCIA, fent que el galop fos un dels que es recordaran durant anys. Actuació memorable de les colles, que al meu parer van donar tota una lliçó als seus mandataris, que com sempre en aquest concurs, omplien la llotja d'autoritats. Suposo que van prendre nota de quin era el sentiment general dels socis de les entitats que representen.
I entrem en matèria competitiva.

Després de la magnífica sardana ballada per les colles del Campionat Gran era el torn de les colles veteranes, on havíem de REIVINDICAR i demostrar el gran nivell que els últims anys estan assolint els veterans, i així va ser.

Es va ballar en primer lloc la sardana "Mediterràniament" de Lluís Alcalà, una intensa sardana que exigia una gran concentració per la seva complexitat interpretativa, ballada amb un gran nivell pels dansaires de la colla que normalment ballen menys, cosa que tot i fer una errada al repartiment, ens va corroborar que tenim plantilla per afrontar amb moltes GARANTIES, la recta final del Campionat.
La Mercè i el Jordi amb la Montserrat Ballarín,
regidora de l'Eixample de l'Ajuntament de Barcelona.

La segona sardana va ser  "Amb il·lusió hi hem arribat" de Carles Santiago , una bonica sardana també molt treballada d'interpretació, ballada magistralment pels de la taca, i aquest cop SI, ben repartida.

Sembla que tornem a trobar el bon camí en l'apartat de revesses, i la Sabadell va estar entre les set colles que la van resoldre correctament.

Amb la germanor, acabava la part de dansa del concurs, i s'encetava la part de parlament d'autoritats, que si em permeteu, m'abstindré de comentar. El que no puc deixar de comentar es l’actitud de les colles, que espontàniament van començar amb càntics d'INDEPENDÈNCIA i VOTAREM,  creant un ambient reivindicatiu i festiu que de debò feia frapar. Acabant per la interpretació per part de la cobla Reus Jove de ELS SEGADORS.

Lloc del concurs,
Plaça de la Sardana
Arribat el moment del repartiment de premis i sabent que teníem una falla de repartiment, fet que feia impossible fer un primer, els de la Taca esperàvem ansiosos el resultat final. Un segon lloc a un punt del primer feia veure que la classificació atorgada pel jurat era de un primer lloc, cosa que ens va omplir de felicitat ja que competíem amb colles de grandíssim nivell.

Marxem de Barcelona amb la màxima de continuar treballant i anar buidant la infermeria de cara a l'últim tram del campionat.

I ara toca l'últim concurs del campionat territorial, que tindrà lloc el proper dissabte al vespre a Cornellà, i que amb una mica de sort, ens endurem un altre campionat territorial cap a les nostres vitrines.

Salut i Visca Catalunya!



Joan Aracil.