diumenge, 2 de juliol de 2017

La Sabadell fa bons els pronòstics i surt com a vencedora a Rubí

La Cobla Sabadell també
va tenir una gran nit
Se'ns fa estrany haver d'anar fins a Rubí per ballar un concurs i no passar calor, realment se'ns fa molt estrany. Qui no recorda anys anteriors el cansament i les ganes de no fer res per culpa de les altes temperatures, abans fins i tot d'haver començat la competició? Acabar de ballar les sardanes de lluïment i sortir corrent a la recerca de l'aigua perduda, (Això últim és un joc de paraules extret molt hàbilment de la pel·lícula "A la recerca de l'arca perduda" amb Harrison Ford de protagonista.) Però no ens perdem amb divagacions absurdes que no vénen al cas. Estàvem que en anys anteriors feia molta calor i aquest any ha fet una temperatura ideal per ballar sardanes un dissabte a la nit, bé ja està, matem el tema i anem a per un altre assumpte.

Va ser la canalla qui millor s'ho va passar
Aquesta era la segona jornada per la Taca Verda del Campionat de BCN Comarques, amb la Colla Ressò com a màxim rival. Si mirem els enfrontaments anteriors, a priori no sembla que els nostres veïns ens tinguessin que posar les coses massa difícils, però donada la transcendència d'aquest concurs, els de la Sabadell no ens podíem relaxar. Els dansaires que els va tocar en sort defensar els colors de la Taca, havien de donar-ho tot, l'alineació que van presentar els veterans de la Mirant al Cel era de molta qualitat, per descomptat que no ens podíem relaxar.

El concurs va començar amb la sardana revessa, que podem dir d'aquesta sardana?, bé, de la sardana res, fins aquí tot normal, el que realment va ser curiós va ser la manera de intentar resoldre-la. A mi m'agradaria molt explicar com va ser la pel·lícula dels fets, m'ho han explicat diverses vegades, fins i tot, molt a poc a poc, i creguin-me, no ho he entès, per tant, matem també aquest tema.

La Cristina i el Lluís
recollint el primer premi
Ara toca les sardanes de lluïment, la primera "Marina" de Marc Timón i la segona "El cercle d'en Xènius" d'Enric Ortí, curiosament, sota el meu punt de vista, les millors sardanes de la nit, però el que era més curiós es que eren sardanes  perquè les ballessin els veterans, moltes gràcies a l'organització, no passa massa sovint, com va dir aquell -Que n'aprenguin-.

Els de la Sabadell que som molt agraïts quan musicalment ens tracten bé, ens vam esforçar al màxim en les dues sardanes, sobretot en la de l'Enric Ortí, molt exigent en la seva interpretació.  Possiblement en aquesta sardana, el fet de ballar al costat de la Colla Rosa de Sant Jordi (colla del Grup Violetes del Bosc) i no al costat de la Colla Ressò, ens va poder perjudicar de cara a les comparatives que fan els jurats.

La plaça Major de Vic un dia d'mercat
Però el que realment compta, és que a nosaltres després de ballar les dues sardanes de lluïment, vam quedar molt satisfets de la nostra actuació.

Però la millor notícia de la nit, va estar la reaparició dels  dansaires, que a poc a poc van sortint de la infermeria, el primer, el nostre cap-danser Feliu Sallent, la Cristina Alcaraz i el Joan Aracil.

Resumint, un gran concurs guanyat amb molta solvència i que ens va deixar amb molt bones sensacions de cara a la propera jornada, on, per fi, ens veurem amb totes les colles que participen al Territorial. Seria molt important guanyar a Vic, ja que el campionat el tindríem a tocar.

El  concurs serà el dissabte a les 10 de la nit a la plaça Major, la música anirà a càrrec de la Cobla La Bisbal Jove.




Manuel Muñoz


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada